Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

Albert Nadal Garriga
Prehistorik. Commander Keen. ¿Dónde está Carmen Sandiego?

Aquests videojocs se situen tots tres dins de la mateixa franja temporal a principis dels anys noranta. El començament dels anys noranta va ser, per a mi i crec que també per la majoria de gamers adolescents d’aleshores, una època prolífica de les aventures gràfiques i el preludi del boom dels jocs de plataformes.

Dragon's Lair

Dragon's Lair

D’aquells temps també recordo alguns casos de culte aïllats de la resta com són l’Alone in de Dark (set mil pessetes de l’època al Corte Inglés de Diagonal) o el Dragon’s Lair 2 (99% video-playback i 1% pantalla de crèdits). El primer era ben bé una excusa per ampliar la CPU i la targeta gràfica del nostre ordinador; el segon una molt bona estratègia de marketing per començar a vendre lectors de CD-ROM i targetes Adlib/SoundBlaster a la massa (aleshores es venien ambdós en forma de pack). Vam descobrir que després de l’or, l’aigua i el petroli, al món calia sumar-hi un nou bé molt preuat del qual no en podríem prescindir durant una dècada ben llarga, la memòria RAM.

Operation Wolf

Operation Wolf

Així que el mercat del videojoc creixia molt ràpid i aquest es dividia en dos tres categories: (1) els jocs de plataformes. (2) els que no eren de plataformes i (3) l’Street Fighter. En aquells fantàstics temps, jo tenia uns 10 anys, a la meva wishlist (aleshores “carta dels reis”, ”regal d’aniversari” i ”regal del sant”) hi figurava el Baby Jo, Blues Brothers, Prince of Persia, Double Dragon, Operation Wolf, Xenon 2, etc… i anys més tard s’hi sumaren altres hits com el Monkey Island 2 i derivats de la saga. Tots aquests jocs anaren passant poc a poc pel meu Amstrad CPC i molt a compta-gotes, ja que en no haver-hi Internet la pirateria es duia a terme emprant la urbana tècnica de l’intercanvi de cromos Panini: “tengui, tengui, tengui, no tengui. Canvio Predator2 per Rambo3”. Cert, o no? Oh! Quins temps aquells! Negociacions cos a cos i/o emprant el telèfon fix de casa d’amagat per convèncer algun privilegiat que es resistia a compartir les seves adquisicions. És sorprenent com ha evolucionat la pirateria en aquest sector.

Els tres videojocs aquí presentats els he triat una mica a l’atzar, però d’ells en guardo moltes hores de joc i anècdotes força nostàlgiques. Cadascun d’aquests jocs els vaig adquirir i disfrutar en diferents etapes de temps, encara que els vaig anar descobrint a mesura que apareixien al mercat. El primer de que vull parlar és Prehistorik.

Prehistorik

Prehistorik

Prehistorik

El primer que puc dir de Prehistorik és que és un joc collonut, divertit i original de l’any 1991. A mi em porta molts bons records d’infantesa, pel context prehistòric, perquè no tenia additius violents, per una música que enganxava i sobretot perquè no era excessivament difícil. Es tracta d’un clar exemple de videojoc de plataformes de principis dels anys noranta, al més pur estil del clàssic Baby Jo, Titus the Fox o Blues Brothers. El protagonista era un neandertal que havia d’anar recol·lectant menjar al llarg de diferents nivells (7 en total). El personatge recorria les diferents pantalles dels nivells d’esquerra a dreta amb opció a pujar/baixar escales emprant la tècnica de l’scroll horitzontal. A cada pantalla calia combatre contra una diversa varietat d’enemics: dinosaures i óssos principalment. L’arma del personatge era un bastó i tenia l’habilitat de poder saltar cap a un costat o cap a l’altre (dues dimensions, only). Al final de cada nivell hi havia un combat exclusiu amb el corresponent enemic, i com sempre, calia descobrir la forma d’atacar-lo sense ser atacat. Cal destacar la música de la pel·lícula Rocky que sonava de fons durant la lluita amb un dels enemics finals.

Titus Interactive

Titus Interactive

No recordo gaire bé la meva font d’aquest joc, segurament amb la còpia d’un disc de 5 i ¼ polsades obtinguda a través d’un amic durant l’estiu de 1992. L’empresa desenvolupadora del joc era la coneguda, i ja desapareguda, francesa Titus Interactive, famosa pel desenvolupament d’altres videojocs in-house com Titus the Fox, Lamborghini American Challenge o Virtual Chess 64. La segona part del joc, aka Prehistorik 2, va aparèixer el 1993. Però no va ser fins a l’estiu de 1994 quan el vaig adquirir, aquest cop de forma legal. La compra consisteix en adquirir una cosa a través de l’intercanvi de diners (cal remarcar-ho ja que hi ha gent que ha oblidat o no sap que el software s’ha de comprar per disfrutar-lo).

Commander Keen

Commander Keen - Goodbye galaxy!

Commander Keen - Goodbye galaxy!

Commander Keen és una saga de videojocs de plataformes que arrossega una llarga llista de curiosistats fortament vinculades al món gamer. Més endavant ho explicaré. El primer contacte amb la saga va ser cap el 1993 durant unes classes d’informàtica extraescolars on apreníem a utilitzar els comandaments de l’MS-DOS (5.0 aleshores). Allí empràvem el conegut tutorial interactiu TutorDos i avall que fa baixada. Al finalitzar les sessions disposàvem d’alguns minuts per jugar al Deluxe Paint (DPaint per entendre’ns). Sí, d’allò en deia jugar la persona que ens feia les classes. El que no ens deia era que algunes màquines tenien còpies del Commander Keen: Goodbye, Galaxy! I clar, no cal ser gaire llest per deduir què va passar el dia següent de descobrir-ho (copy & diskcopy a full). La saga Commander Keen és un producte força peculiar. Realment no va aportar res de nou al món de les plataformes, però sí que va ser el preludi de l’èxit de la també coneguda i desapareguda distribuïdora de videojocs Apogee (Hocus Pocus, Rise of the Triad, Waky Wheels, etc…). En aquest sentit, Commander Keen va ajudar a l’existència d’Apogee (també distribuïdora del videojoc), i alhora, Apogee va apostar fort pel model de negoci que feia fervor en aquella època, el model Shareware. Per tant, Commander Keen es pot considerar la pedra filosofal del software Shareware dels anys noranta.

Apogee logo

Apogee logo

El Shareware (aka trialware o demoware) és el nom que s’usa per anomenar aquell software que es distribueix al usuaris finals de manera incompleta, és a dir, el producte que s’entrega inclou només una part del producte complet, ja sigui un videojoc amb un nombre reduït de nivells o amb un ús temporal limitat. L’objectiu principal és que l’usuari pugui tastar el producte i prendre la desició de comprar-lo si li ha agradat. Commander Keen va ser presentat a la seva època com un videojoc de plataformes creat per autors independents (aka indie developers). Cert és que amb el temps als autors els ha quedat ben poca cosa d’independents, encara que s’han guanyat a pols el respecte de tota la comunitat gamer. I em consta que segueixen donant guerra amb jocs com Rage disponible en algunes plataformes mòbils. La combinació del model Shareware i el boom de les revistes d’informàtica acompanyades de CD-ROM va propiciar-ne la distribució arreu del món. Com ja he dit, un dels seus autors es guanyaria més tard la fama de personatge de culte en el sector. Parlo de John Carmack, reconegut en els temps actuals pel desenvolupament de hits com Doom i Quake a l’empresa Id Software.

L’argument de Commander Keen és un guió típic i tòpic d’aventures espacials i personatges marcians, però aquest cop el protagonista és un noi de 8 anys amb habilitats especials per construir ginys espacials. La resta del guió es focalitza únicament en què el protagonista ha de recórrer diferents planetes o territoris extraterrestres per aconseguir l’objectiu de tornar a la terra.

¿Dónde está Carmen Sandiego?

Per no allargar-ho més empraré la paraula DECS per referir-me a aquest impressionant videojoc que va fer furor als anys vuitanta i principis dels noranta. Em consta que s’han fet moltes traduccions del nom del joc arreu del món. De fet, a LATAM se n’han fet de tots els tipus i ben diversificades. El que no em consta és que n’existeixi una traducció/adaptació al català de l’estil ¿On és Carmen Sandiego? per tant tiraré del nom en castellà, que és el conegut.

¿Dónde está Carmen Sandiego?

¿Dónde está Carmen Sandiego?

DECS no és un joc de plataformes, i clar està que tampoc és l’Street Fighter. Per tant, aquest videojoc entra clarament a la categoria “d’altres” definida al principi. DECS combina entreteniment i educació pràcticament sense fer ús de recarregats elements ornamentatius ni abús de la tecnologia de l’època. L’objectiu és atrapar un seguit de delinqüents que viatgen i s’amaguen en diferents regions del món. Al llarg del joc se’ns proporcionen diferents pistes amb informació de la regió per on ha passat el fugitiu, i és aquí on cal emprar els nostres coneixements de geografia i història fins atrapar-lo. Es podria dir que DECS és el port d’un joc d’investigació de sobretaula a PC.

El primer contacte amb el joc va sér per allà a l’any 1992 a casa d’un amic que lluïa un flamant Intel386 d’última generació amb MS-Windows 3.1. Amb l’amic i dos companys més vam disfrutar d’unes quantes partides al DECS. Una anècdota curiosa és que l’amic, en el seu temps lliure, s’entretenia a dibuixar amb el Paint de Windows la foto d’un cotxe emprant el mètode “píxel a píxel”. El Paint i el Deluxe Paint també eren dos grans “videojocs” d’aquella fantàstica època.

3 Responses to Prehistorik. Commander Keen. ¿Dónde está Carmen Sandiego?

  1. Salvador says:

    Molt bo! Encara recordo com els primers discs (per allà el 1993 o 1994) de la revista MacFormat es van convertir en un autèntic tresor quan, per fi, vaig poder tenir a casa un ordinador amb lector de CD, i això que només portaven Demos!!

  2. Joan says:

    T’has deixat el meu joc preferit de l’època! LOOM!

    • Hancy says:

      blender, una assignatura pdenent que tinc a veure si algun dia tinc temps de toquetejar una mica vectors per crear alguna cosa amb blender 0 0

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>