Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

Albert Nadal Garriga
Sense el català no hi ha res a celebrar

Avui és 12 d’octubre, i avui els ciutadans espanyols celebren la “Fiesta Nacional de España“. Segons el que hi ha escrit a la Wikipedia s’anomena també “Festa Nacional d’Espanya” en Català/Valencià, “Festa Nacional de España” en gallec, “Espainiako Jai Nazionala” en euskera i “Hèsta Nacionau d’Espanha” en aranès. Però aquest últim el sentirem a dir poc, no pas perquè el futur de la festa perilli, sinó perquè l’aranès ja està de camí a la seva desaparició.

La “Fiesta Nacional de España” (a.k.a “Día de la Hispanidad“) consisteix a celebrar el descobriment del continent americà de la mà de l’almirall català Cristòfor Colom el 12 d’octubre de 1492. Cristòfor Colom és mundialment conegut per aquesta gesta històrica, tanmateix de la seva vida privada se’n sap ben poca cosa. De fet, molta gent associa la seva figura al descobriment d’Amèrica i al monument de l’estàtua de Colom que hi ha al final de les Rambles de Barcelona. L’estatua de Cristòfor Colom, o mirador de Colom (inaugurat a l’any 1888), és ja un símbol identitari de la ciutat de Barcelona, juntament amb les obres d’art de la coneguda ruta del modernisme, com són la Sagrada Família, el Parc Güell, la Casa Batlló, etc… a les quals ara cal sumar-hi noves obres d’art modern com són les botiguetes del “todo a 100″ de les Rambles i les extenses galeries del Top Manta que podem trobar desplegades al llarg de la Barceloneta.

Tarroja de Segarra

La casa de Cristòfor Colom a Tarroja de Segarra

Cristòfor Colom, originari de Tarroja de Segarra (pels que som de Tarroja i rodalies, clar), va descrobrir per error les Amèriques en una època difícil. Qualsevol observació o descobriment científic era perseguit i durament castigat, fins i tot amb la mort. Per exemple, el debat de si la terra és rodona o no, o qüestionar el geocentrisme. Tot això, i molt més, era perseguit per l’Església.

En aquest sentit Colom es va veure obligat a callar davant dels continus indicis que demostraven clarament que la terra era una esfera no perfecta. Finalment, després de dos mesos agònics de travessia oceànica, Colom va arribar, per error, a les Amèriques quan en realitat el que pretenia era arribar a terres índies. Ho va assolir a bord de la galera Santa Maria, juntament amb dues galeres més que l’acompanyaren durant tot el trajecte.

Cristòfor Colom defensava la teoria de la terra rodona.

Cristòfor Colom defensava la teoria de la terra rodona. A la imatge una escena de la pel·lícula "1492: La conquesta del paradís" (1992) on Gerard Depardieu interpreta Cristòfor Colom.

D’aquella gesta històrica del 12 d’octubre de 1492 se’n deriva el retrobament d’un nou continent que, tot i ja ésser habitat pels indígines, alguns a hores d’ara encara s’entesten a dir-ne descobriment. Des d’aquella primera presa de contacte, totalment casual, els europeus no van tardar a començar a practicar el dret de conquesta i la colonització de territoris i els pobles que ja habitaven el continent.

I és que hi ha coses que amb el pas dels segles no han canviat, n’han canviat les formes, però la tonteria de les conquestes encara segueix al cap d’alguns malalts, i no només és una cosa exclusiva per a la PlayStation. L’imperi espanyol no es va quedar curt i va colonitzar pràcticament el 60% de tot el continent americà el 1790. Territori del qual serien ràpidament desterrats durant els següents 100 anys gràcies a la proclamació d’independència dels pobles de l’Amèrica del Sud: Argentina, Bolivia, Colombia, Chile, Equador, Panamà, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela. I finalment, al 1898, els Estats Units d’Amèrica, després de guanyar la guerra de Cuba acabaren totalment amb el colonialisme espanyol. En fi, l’imperi espanyol va perdre en tres segles allò que un català va descobrir un 12 d’octubre com avui.

Escena de la pel·lícula "The Mission"(1986) on reflexa l'esclavisme que practicà l'imperi espanyol durant la colonialització de les Amèriques.

Aquest fracàs històric de l’imperi espanyol el trobem detalladament explicat als llibres d’història d’educació primària, secundària i batxillerat (entre molts altres que toca estudiar durant l’etapa d’estudi obligatòria), i encara que soni molt còmic, s’ha d’aprendre de “pe” a “pa“, del primer a l’últim dels fracassos patriòtics d’aquella Espanya colonitzadora. Tanmateix, hi ha petits consols que poden alegrar a més d’un sentimentalista de l’Espanya profunda com el fet que en determinats països hispanoamericans el dia 12 d’octubre es celebra el “Día de la Raza“, esdeveniment que no s’ha de confondre amb la “Fiesta nacional de Espanya“. Però els hispanoamericans celebren el “Día de la Raza” per commemorar el descobriment d’Amèrica i la fusió de les tribus indígenes originàries del continent americà amb els colonitzadors espanyols. Així doncs, els hispanoamericans (fruit del mestissatge entre indígenes i espanyols) celebren el “Día de la Raza” (la raça espanyola, que no és la seva), i els espanyols celebren la “Fiesta Nacional de España” per remarcar l’efemèride del descobriment de les Amèriques (unes terres, que van perdre fa molt temps i que ja no són seves). Bé, en general és força ridícul i contradictori tot plegat.

Repartiment del territori del continent americà des de la colonització espanyola fins als temps actuals.

Repartiment del territori del continent americà des de la colonització espanyola fins als temps actuals.

De totes formes, la “Fiesta Nacional de España” és una festa de les moltes de què fa gala el país de la “Fiesta”, i ja només per a això el poble espanyol n’està encantat. Primerament perquè el ciutadà no ha de treballar i aquell dia cobra igual que la resta de dies (tot un èxit del poble). I seguint, en estricte ordre, hi ha l’orgull nacional en un exclusiu segon lloc (primer, la “Fiesta” i cobrar). La celebració la conforma una “Fiesta”, una desfilada militar amb tota la pompa i una crisi profunda del país que no és opcional. Tot dit. L’homenatge al descobriment de les Amèriques queda en un discret segon pla, com a últim punt de l’ordre del dia, una petita dedicació només si queda temps i ganes.

L'espantós rellotge "Toro Watch Raices" que aprofita per vendre un dels canals de televisió fatxa de l'estat espanyol en motiu de la "Fiesta nacional de España".

L'espantós rellotge "Toro Watch Raices" que aprofita per vendre un dels canals de televisió fatxa de l'estat espanyol en motiu de la "Fiesta nacional de España".

El motiu d’aquest post no era parlar del descobriment de les Amèriques, ni de la “Fiesta”, ni de l’orgull de cap raça, ni qualsevol cosa d’aquestes que no ens desperta cap mena d’interès als catalans. L’idea del post és parlar d’una interessant experiència que vaig tenir fa uns dies sobre la llengua. La meva llengua materna i la llengua de Catalunya, del català, esclar.

Casualment, l’anterior cap de setmana vaig anar a visitar la meva colla d’amics de Tarroja de Segarra (el poble d’origen de Cristòfor Colom). Tarroja és un petit poble proper a Cervera, la capital de la comarca de la Segarra, i és per a molts el més semblant al poble gal dels còmics de l’Astèrix i l’Obèlix. Al vespre ens vàrem reunir quatre companys i vam baixar a Cervera a sopar en un restaurant força tranquil. Dels quatre de la colla, un era un jove peruà que resideix des de fa ben poc a Sedó, un poblet just al costat de Tarroja.

Tarroja de Segarra

Tarroja de Segarra

Al sopar vam anar parlant distesament d’alguns temes i era sorprenent veure com el jove peruà de tant en tant deixava anar alguna paraula com “Déu n’hi dó“, “Gràcies“, “Molt bé“, etc… Força sorprenent si tenim en compte que hi ha gent que porta anys i panys a Catalunya i ni tan sols saben dir “Adéu”. La sopresa no era veure’l parlar català, que és el que ha de ser, sinó la rapidesa amb què ho estava aconseguint. Un 10 per ell. D’altra banda, també em va sorprendre com pronunciava algunes paraules que en el seu país es fan emprant la fonètica anglesa “MP3“, “DVD“, “Spiderman“, etc…

I arran d’això, inevitablement, el tema de conversa es va desviar en cercar diferències i similituds entre les realitats lingüístiques dels respectius països.

De tot plegat en remarco dues coses ben curioses. La primera és que segons els peruans a l’abecedari hi sobren les lletres “z” i “c”, que òbviament per a ells no tenen cap mena de sentit perquè no les pronuncien. La segona curiositat fa referència a la llengua quítxua (o quechua en castellà) emprada en algunes regions de 7 països de sudamèrica. Aquesta llengua (i les seves varietats) la parlen aproximadament 9 milions de persones en tot el continent americà, molt similar als 11 milions de persones que ho fan en llengua catalana als països catalans, Andorra i altres regions del territori europeu (Espanya, França o Itàlia).

El quítxua és una llengua originària dels indígenes peruans que va sofrir un contundent i constant revés amb la imposició del castellà durant les etapes de colonització de l’imperi espanyol. Ja des de l’inici del segle XX la desaparició d’aquesta llengua nativa al Perú va en augment a causa principalment de dos factors: 1) El govern peruà va eliminar el quítxua com a llengua vehicular a les escoles i va intensificar l’aprenentatge del castellà en l’escolarització dels territoris rurals (únic lloc on s’empra el quítxua com a parla quotidiana). 2) El greu conflicte que sofreix Perú entre classes socials.

Cartell publicitari en llengua Quítxua

Cartell publicitari en llengua Quítxua

Em comentava el company peruà que la societat peruana és, en general, força racista a causa de les notables diferències entre classes socials. De manera que la classe que impera al país peruà es la classe social alta que és la castellanoparlant, mentre que la classe social més pobra és la dels territoris rurals on es parla quítxua entre els habitants de ja avançada edat. Destacable una frase que va comentar durant el sopar “en Perú la gente habla en castellano por qué así se cree más moderna” recalcant a continuació que el govern utilitza aquest raonament i motius econòmics per afeblir així la llengua quítxua.

Res més igual al problema lingüístic que sofreix la llengua catalana al País valencià a partir de les contínues maniobres polítiques que s’estan duent a terme a valència durant els últims vint anys -i que de fet arrelen des de temps de la revolta de Germanies (s.XVI). Encara que aquesta persecució contra el català s’està intensificant cada dia més dins de casa nostra, a Catalunya.

Seguint amb aquest fil, aquesta mateixa setmana els catalans hem hagut de veure com el govern d’Aragó ha eliminat fulminantment el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, destinat a reforçar les classes de català (de manera opcional) a les escoles i instituts de la Franja; i que estava en funcionament des del curs 2000/2001. Per altre costat, els polítics nacionalistes catalans tampoc poden dir a l’Estat espanyol les veritats d’aquesta Espanya que viu de subsidis i prestacions, mentre a Catalunya ens ofeguen econòmicament des de fa anys i anys.

La conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó ha deixat sense efecte el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, un projecte que es va posar en marxa el curs 2000-2001 a fi de reforçar i revalorar les classes de català a les escoles de la Franja.

La conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó ha deixat sense efecte el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, un projecte que es va posar en marxa el curs 2000-2001 a fi de reforçar i revalorar les classes de català a les escoles de la Franja.

Per la meva part aquesta setmana m’he quedat amb un pam de nas en veure com el meu banc, ja en possessió de l’estat espanyol i del qual en sóc client des de fa més de quinze anys, m’enviava per primera vegada una carta redactada en castellà. Un banc que empra la paraula “Catalunya” al seu nom i envia cartes en castellà als seus clients entenc que entra automàticament a la categoria de “banc de postal“. Com aquells que vesteixen una jaqueta de cuir amb tot de pegats de Metallica i Iron Maiden i a casa es posen a escoltar Mecano. Sincerament, espero que siguin a temps d’enviar-me la pròxima carta en català abans de moure els diners en una altra entitat.

CatalunyaCaixa en... castellà?

CatalunyaCaixa en... castellà?

Avui 12 d’octubre els catalans seguirem fent com hem fet sempre, treballant i aixecant el nostre país català. Ja que sense el català no hi ha res a celebrar.

2 Responses to Sense el català no hi ha res a celebrar

  1. Pau Aliagas says:

    Doncs quan a l’Arnau de Vilanova es neguen a atendre als pacients de la franja, bàsicament perquè Espanya no paga les factures, llavors el govern aragonès es rebota.

    Aquesta gent només té lligams amb Catalunya, parlen català, prefereixen els serveis catalans, però no els deixen. Són instruments per a usar en el seu nacionalisme excloent.

    Avui sentia per la ràdio que al Japó li ha costat un 6% del PIB les dues catàstrofes patides enguany: el gran tsunami i les fuites de les centrals nuclears.

    L’espoli anual que pateix Catalunya, sense entrar en els anys foscs de la nostra edat mitjana particular del segle XX, s’estima entre un 10% mínim i un 20%; sembla que la realitat és més propera al 20%, però és molt difícil de demostrar, amb ho qual ara la gent ha optat per repetir el 10% com a xifra.

    Doncs mira, si prenem un 10%, resulta que estem en molt pitjors condicions que un país que ha patit una hecatombe, i no un any, sinó any rera any. I els nostres polítics ho permeten. Fins i tot la gent que no es favorable a la independència, pel seu propi be hauria de saber aquestes xifres i indignar-se.

    Som els catalans qui hauríem d’anar a la Puerta del Sol a agafar ho que és nostre i, en tornar, tancar la porta amb clau. Adéu Espanya!

    I molts records Albert :p

  2. Ramon Camats says:

    Article molt i molt ben documentat. Felicito al seu autor.

Leave a Reply to Pau Aliagas Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>