Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

5 cançons, 5 versions. Primera entrega.
5 cançons, 5 versions. Primera entrega.

Vull dedicar una sèrie de blocades a comentar i explicar les meves observacions d’un recull de cançons que m’han anat venint a la memòria al llarg d’aquest matí de dissabte. Aprofitant que, per coses de l’ofici, sempre tinc a disposició un ordinador o bé un smartphone, les he anat anotant en la clàssica aplicació tipus notepad/wordpad de sèrie. La meva intenció és redactar l’article de forma força breu; primer per reduir-ne el temps de lectura a qui tingui la curiositat de llegir-lo, i segon, perquè en aquests moments ja queda ben poc per a que comenci el decisiu partit al Camp Nou entre el Barça i el Real Madrid. Els dos eterns rivals es juguen avui la lliga.

El motiu d’aquesta blocada es deu a la recent mort de Josep Guardiola. Ep! que no s’estengui el pànic sisplau. El Josep Guardiola, exfutbolista i actual entrenador del Barça, segueix ben viu i avui més que mai. Em refereixo a Josep Guardiola Díaz de Rada, un destacat cantant de balades, molt conegut durant la dècada dels anys 50 i 60. Com que jo vaig néixer a principis dels anys 80, el poc que conec de Josep Guardiola són algunes referències comptades que he sentit dir als pares quan era petit. I poca cosa més que he vist per la televisió.

Josep Guardiola – Dieciséis Toneladas

Aquesta setmana vaig poder escoltar en un programa de ràdio una breu biografia que li van dedicar. Durant el programa es van nomenar diverses cançons famoses de l’artista, conegut també per José Guardiola o “El Crooner de España” a l’Estat espanyol (ja que cantava tant en castellà com en català). Majoritàriament totes les cançons són balades. Però em va atreure força l’atenció una cançó en particular, i que va ser la que el va fer saltar a la fama. Es tracta de “Dieciséis toneladas“, una versió de “Sixteen Tons” composta per Merle Travis al 1946, el qual la dedicava als companys de feina a la mina de carbó on treballava.

La versió de Josep Guardiola és molt més instrumental, ja que Merle Davis la interpretava únicament amb la veu i una guitarra acústica. Ambdós artistes tenen una veu pràcticament calcada. Curiosament, a partir del minut 1:40 Josep Guardiola deixa de cantar-la en castellà i es posa a cantar-la en anglès, i és en aquest punt on es remarca la destresa de Guardiola per assolir una rèplica exacta de la versió original de Merle Davis. A continuació adjunto la versió de Josep Guardiola i la cançó original cantada i composta per Merle Davis. Què us sembla?

Kylie Minogue – The Loco-Motion

De l’australiana Kylie Minogue no explicaré res que hom no sàpiga a aquestes alçades, per a això ja tenim la Viquipèdia i les discoteques o locals musicals on en punxen les cançons habitualment. El que potser encara molts descneixen és que durant la seva etapa d’actriu a meitats dels anys 80 en la coneguda sèrie australiana “Neighbours” (“Veïns” per als qui la vèiem per TV3) va fer el salt al món de la música gràcies a una versió de la cançó “Locomotion“, de l’oblidada cantant afroamericana Little Eva (Eva Narcissus Boyd, 1962).

Locomotion” és una cançó que personalment m’agrada força, sobretot per l’enganxós estil musical nord-americà dels anys 60 tan característic del qual està impregnada. Molt similar a èxits de l’època de la televisió en blanc i negre com “It’s My Party” (Lesley Gore, 1965) o “Mr. Sandman” (The Chordettes, 1954). Kylie Minogue va entrar per la porta gran del món de la música amb una versió modernitzada, al més pur estil musical dels anys 80, de la cançó “Locomotion“. La fórmula va funcionar molt bé: una noia jove, guapa i coneguda a la televisió, el fervor musical del moment amb símils com Dirty Dancing o Madonna; i sobretot, en un país, Austràlia, ansiós per tenir artistes autòctons reconeguts mundialment (precedents com Mel Gibson i Nicole Kidman).

Little Eva va dir que la versió de Kylie Minogue no li va agradar, tanmateix reconeix que gràcies a aquesta versió ella va ser novament recordada i ho va aprofitar per tornar als escenaris del negoci musical. No hi ha mal que per bé no vingui.

Loquillo – El hombre de negro

El grup “Loquillo y los trogloditas” ha versionat en diverses ocasions una de les més conegudes cançons de l’artista de country-rock nord-americà Johnny Cash. Cash es va fer molt popular durant la dècada dels anys 70 gràcies a cançons com “Man in black“. Personalment, tinc un record especial d’aquest artista gràcies a l’episodi “El cant del cigne” (1974) de la popular sèrie de televisió Colombo, en la qual Cash interpreta de forma brillant el paper d’assassí.

Loquillo” és el nom artístic de José María Sanz Beltrán. Català i de Barcelona. Ara ja separat de la resta del grup “Trogloditas” ha aprofitat recentment per fer un dels pesats anuncis del Banc Sabadell i també per reeditar la primera versió que ja va fer molts anys enrera de “El hombre de negro“, que va dotar amb el seu toc genuí, és a dir, aquell rockabilly rebel del qual sempre ha fet gala l’artista del tupé. No sóc especialment un fan de “Loquillo” i tampoc un fan de Jonny Cash, tot i haver gaudit del primer en concert i del segon a base de vídeos. Jo, de moment, em quedo amb la cançó. Per cert, una gran cançó.

Cyndi Lauper – I Drove All Night

La quarta cançó de la llista és “I Drove All Night“. Cançó composta per Billy Steinberg i Tom Kelly, i escrita especialment per a en Roy Orbison, el qual la va enregistrar el 1987 però que no va ser fins al 1992 amb l’àlbum pòstum “King of Hearts” que va veure definitivament la llum. Durant aquest període de temps l’artista Cindy Lauper va aprofitar per fer-ne la seva particular versió de la cançó al 1988. A nivell personal he de dir que sóc un gran fan de Cindy Lauper, tant com ho sóc del gran Roy Orbinson. L’exposició prematura a les pel·lícules “Els Goonies” (1985) i “Pretty Woman” (1990) durant l’adolescència en tenen bona part de culpa.

The Killer Barbies – Downtown

The Killer Barbies” és un grup gallec, de Vigo, de música rock-punk liderat per la cantant “Silvia Superstar” (Silvia García Pintos). Té un estil musical que s’aproxima força al que a principis de segle XXI es coneixia per punk californià, l’estil que van posar de moda grups com Green Day, Offspring, Garbage, Blink-182 o No doubt. El grup en qüestió va treure alguns singles més o menys destacats, a finals de la dècada dels anys 90, però no va ser fins al 2000 que van tenir l’oportunitat de fer-se visibles internacionalment gràcies a una versió de la coneguda cançó “Downtown” de la Petula Clark.

Petula Clark, actriu i cantant anglesa de Pop, va saltar a la fama de ben jove amb èxits com “Downtown” que arribaren al número 1 de les llistes d’èxits musicals als estats units d’amèrica com al propi regne unit on ja era força coneguda arran de la seva participació als programes radiofònics de la BBC d’aleshores. “Downtown” va ser composta per Tony Hatch, Petula Clark es va encarregar de posar-hi la seva impressionant veu al 1964.

Vaig descobrir aquesta cançó gràcies a la seva aparició casual en un episodi de la sèrie televisiva Ironside dels anys 60 que TV3 es va encarregar d’emetre i reemetre incansablement. Per concloure aquest apartat vull animar la gent que sent, o ha sentit mai, devoció per la també cantant i actriu Julie Andrews (“Mary Poppins“, “Sonrisas y lágrimas“, etc…) faci un cop d’ull a la carrera artística de Petula Clark. Val la pena.

Arribat a aquest punt de l’article només em resta dir aquesta frase: per avui prou. De cara a una pròxima blocada comentaré 5 versions més d’una extensa llista que tinc preparada i que espero desperti igual o més interès que el d’aquesta primera entrega. Per cert, em recomaneu alguna versió musical d’alguna cançó en particular? Ja sigui perquè us agrada, l’odieu o bé per qualsevol motiu en particular. Podeu fer la vostra suggerència o expressar la vostra opinió a la secció de comentaris. Acomiado la blocada amb la victòria del Real Madrid al Camp Nou, i per desgràcia, l’adéu definitiu del Barça a la Lliga. Fins a la propera lector. Fins ben aviat Real Madrid!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>