Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

s_pain
Espanya i el triomf dels mediocres

En aquest post adjunto un escrit que fa temps que circula per Internet i que volia compartir, després de traduir-lo al català, amb els lectors d’aquest bloc. És una lectura força interessant que manifesta la mediocritat, sobretot política i social, que arrossega Espanya en els temps actuals. I tot i no ser un expert en el tema, m’atreviria a dir que no és només un fet dels temps recents, sinó que ja prové de molts segles enrera. Vull deixar clar que les imatges del final de l’escrit són cosa meva i no tenen cap vincle amb l’origen i autoria del següent text:

Potser ha arribat l’hora d’acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d’aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels banquers o la prima de risc.

Assumir que els nostres problemes no s’acabaran canviant un partit per un altre, amb una altra bateria de mesures urgents o una vaga general.

Reconèixer que el principal problema d’Espanya no és Grècia, l’euro o la senyora Merkel.

Admetre, per tractar de corregir, que ens hem convertit en un país mediocre. Cap país arriba semblant condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d’una cadena que comença a l’escola i acaba a la classe dirigent.

Hem creat una cultura en què els mediocres són els alumnes més populars a l’escola, els primers a ser ascendits a l’oficina, els que més es fan escoltar en els mitjans de comunicació i els únics que vam votar en les eleccions, sense importar el que facin. Perquè són dels nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat per acceptar-la com l’estat natural de les coses. Les seves excepcions, gairebé sempre, reduïdes a l’esport, ens serveixen per negar l’evidència.

- Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d’un televisor que mostra principalment escombraries.

- Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat un president que parlés anglès o tingués uns mínims coneixements sobre política internacional.

- Mediocre és l’únic país del món que, amb el sectarisme ranci, ha aconseguit dividir fins i tot les associacions de víctimes del terrorisme.

- Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tres vegades en tres dècades fins a situar els seus estudiants a la cua del món desenvolupat.

- Mediocre és un país que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i força els seus millors investigadors a exiliar-se per sobreviure.

- Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població a l’atur, que sense això, troba més motius per indignar-se quan els guinyols d’un país veí fan broma sobre els seus esportistes.

- Mediocre és un país on la brillantor de l’altre provoca recel, la creativitat és marginada-quan no robada impunement-i la independència sancionada.

- És Mediocre un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves que busquen ocupar la pròxima plaça en el concurs Gran Hermano, per polítics que insulten sense aportar una idea, per caps que s’envolten de mediocres per dissimular la pròpia mediocritat i per estudiants que ridiculitzen el company que s’esforça.

- Mediocre és un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l’excel·lència fins deixar-li dues opcions: marxar o deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.

3 Responses to Espanya i el triomf dels mediocres

  1. salva says:

    Un recull esfereïdor, tot i això m’agradaria fer un petit apunt; la UPC està entre les 100 millors universitats de menys de 50 anys segons la publicació britànica Times Higher Education, és clar que si parlem d’espanya em sembla que… ;)

  2. otro says:

    I la de coses que et deixes per el camí tan greus o més del que has posat en aquest article. Realment és una llástima la escletxa oberta entre la població “normal” i dirigents. El canvi començarà per nosaltres mateixos com individuus. Ara per ara estem amb el dret y la obligació d’exigir els canvis pertinents o emigar per no patir les nefastes consequències d’aquests botiflers narcicistes.

  3. Ramon says:

    M’ha agradat molt el tema; per que fa molts anys que ho comento, sense que ningú prengui gaire interes en els meus comentaris. He viscut en molts llocs fora d’Espanya i he conegut molts professionals, molt ben reconeguts al estranger; hi ha molts que m’han dit que hi ha molts Espanyols a fora, amb feines molt importants; eixo es cert, pero es que molts d’aquests, no aurien arrivat a ser res, a dins d’Espanya. Hi ha un enfocament equivocat, en quant al que qualsevol aconsegueix a la seva tasca i es que les tasques es barrejen; per que els “responsables” no estan capacitats (famos enchufe) per ser’ho i per amagar les seves deficiencies en la seva tasca, començen a prendre “responsabilitats” que no els correspon. Si hi ha un “responsable” que cumpleix amb les seves responsabilitats; eixo no es acceptat per el superior; degut a la seva propia incompetencia. Crec que eixo, com be s’ha dit al escrit, es consequencia de un funcionament incorrecte, que prove de molt i molt lluny. Per acavar; demano perdó per el meu deficient Catala; ja que no es el meu primer idioma i ho he apres treballant a l’industria de Catalunya.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>