Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

header_mapa_suissa1
Guia d’un viatge a Suïssa      

Entrada a Suïssa i visita a Ginebra

Si arribeu a Ginebra el dia 1 d’agost us trobareu una ciutat enormement tranquil·la, encerclada de tanques i plena de paradetes de menjar ràpid: heu arribat el dia de la festa nacional i, durant les hores de sol, no hi ha ningú pels carrers -suposem que això canvia per complet durant la nit.

Només d’arribar us adonareu que a la ciutat es respira un ambient tranquil i civilitzat, com era d’esperar a Suïssa. Sobta de tan cuidada: aire net, jardins impecablement retallats, carrers pulcres, ordre. La travessa el riu Roine, que li dóna personalitat i serenor. Si en teniu l’oportunitat, aneu a fer una copa o un descans a l’illeta del riu, és un regal.

Si seguiu el riu, hi trobeu els principals atractius turístics i les imatges més típiques de la ciutat: en primer lloc l’impactant jet d’eau, situat a la confluència del riu i el llac Léman, i que es pot veure a una distància considerable de la ciutat. Potser no és res més que un sol raig d’aigua propulsat, però contribueix a expandir vitalitat a la ciutat i pronostica el signe d’un país: l’aigua. Si us fa por mullar-vos, és millor que no us hi acosteu gaire.
En segon lloc, continuant per la riba esquerra del riu, topareu amb el jardí anglès, on es pot fotografiar l’altre record més popular de la ciutat: el rellotge florit. Fotografiar sí, és clar que probablement haureu de guerrejar amb una munió de japonesos fent el signe de la victòria -un nou preludi.

Deixant el riu, es pot fer via amunt cap al casc històric de la ciutat. Imperdible! No té pèrdua perquè les torres de la catedral indiquen el camí al viatger. S’observa d’entrada l’església de la Madelaine , un racó magnífic; i seguidament s’arriba a la plaça del Bourg de Four, un lloc ideal per prendre un cafetó sota el para-sol, amb el fantàstic brollador central. Un instant de repòs merescut.
En aquesta plaça, a més, hi trobareu un record del poeta Borges, enamorat de la ciutat.

Vorejant Bourg de Four, podeu enfilar el carrer de l’Ajuntament en el qual, al bell mig, hi hi ha la impactant església de Sant Pere. Ginebra és una ciutat eminentment moderna i l’església està bé, però no transpira el pes de la història antiga. Si podeu entrar-hi, feu-hi una ullada; si no, no us perdreu res.

Enmig dels carrerons estrets del casc antic és millor deixar-s’hi perdre. A poc a poc anireu descobrint racons com l’Ajuntament de la ciutat i el mirador que mostra gran part del Parc dels reformadors. Aquí hi ha un element curiós: el banc més llarg del món, que ressegueix el perímetre del mirador.
Baixant des del mirador arribareu a la Place Neuve, una cruïlla cèntrica de carrers plena de trànsit i de tramvies. El contrast el trobeu al fantàstic Parc dels reformadors, envoltat d’arbres i d’ombres, on un pot passejar, fer un gelat o jugar una partida d’escacs gegants -qui sap!

Tornant al riu com a referència de la ciutat, podeu travessar-lo i fer cap a la riba dreta; una zona més popular i amb menys atractius. Hom pot pujar, si ho vol, fins a l’estació de tren i l’escola industrial; probablement trobarà racons curiosos, però no són indispensables.

A Ginebra ja us haureu adonat de com pugen els preus. És el tercer preludi del viatge, prepareu les carteres i pagueu amb targeta tant com sigui possible, per reservar els francs per a ocasions absolutament necessàries.
I finalment, tingueu la precaució de situar exactament el Palau de les Nacions Unides si preteneu -o us fa gràcia- visitar-lo; si no, sereu incapaços d’arribar-hi perquè amb prou feines n’existeixen indicacions. Si us aventureu a cercar-lo amb el cotxe per la ciutat i afores, us podeu trobar en un entremat perillós de carrers amb persecucions de tramvies incloses.

Lausana – Lavaux – Montreux

A Lausana s’hi arriba des de Ginebra vorejant el gran mirall: el Llac Léman. La vida en aquest cantó del país s’organitza entorn un fantàstic panorama d’aigua cristal·lina. Ja des de la carretera les vistes són impressionants. A una banda un mar pla, a l’altra onades de ceps que descendeixen muntanyes avall, en fileres exactament col·locades, un exèrcit esplendorós de pàmpols.

Amb aquestes dues premisses a la ment embranzim la primera sortida des de Lausana: descobrim el País Vaud des de la costa del llac.

Sortim de Lausana per Ouchy (que és la zona portuària) i des del cotxe admirem que els carrers i les cases de la ciutat són joguines a escala humana: carrers de llambordes, cases de nines acolorides i amb grans finestrals. Però deixem Lausana i seguim la costa per anar parant als petits poblets del Léman: seguirem Pully,Trully, Cully, Saint Saphorin (preciós!) en direcció a Vevey. No agafeu cap via ràpida, preneu-vos el dia amb calma i assaboriu bé la tranquil·litat de la vida plàcida, deixeu-vos acariciar pels reflexos que us brinda l’aigua i passegeu entre les ones de vinyes. El paisatge és impressionant perquè el cultiu del cep arrenca des de la muntanya en perfectes fileres mil·limètricament dibuixades i arriba fins arran de l’aigua. En cada racó, el tic-tac d’un rellotge de paret.

Vevey és una ciutat molt més moderna i atrafegada. Hom hi pot parar si li ve de camí, a fer un mos o a veure el temple, just sobre el turó de la plaça de l’estació. Si teniu tard, no és de parada imprescindible.

Seguint enllà, trobareu la luxosa ciutat de Montreux. Situada a la riba del llac, gairebé a l’extrem oriental, és una de les ciutats més turístiques del País Vaud. Monumental pels hotels de luxe i el casino, el més interessant, però, és fer el passeig que, ran de costa, us condueix fins al castell de Chillon, uns dos quilòmetres aproximadament.
Veureu que és un passeig tranquil, ara assolellat ara abrigat entre ombres, puntejat de fonts i amb molts turistes (amb i sense bicicleta).
Al bell mig del passeig, hi trobareu l’estàtua dedicada a Freddie Mercury, amant de la ciutat (i dels luxes).
Seria interessant també que no oblidéssiu dur el banyador o el biquini sota la roba: si sou afortunats amb un bon dia, podeu fer un bany al llac Léman i seguir el passeig ben frescs!

A poc a poc anireu divisant la silueta del castell de Chillon. La distingireu perfectament perquè es troba construït sobre mateix del llac, de manera que fa la impressió d’un castell flotant. Fareu mil fotos fantàstiques, apropeu-vos-hi, descanseu, feu un bany a la improvisada platja del llac. Si hi voleu entrar, tingueu en compte que l’entrada us costarà uns dotze francs per persona i, personalment, la visita paga més la pena de fora que de l’interior.

Per tornar a Montreux teniu diferents alternatives: si no esteu gaire cansats podeu refer el camí a peu, però si la calor us ha esgotat, es pot tornar en tren (sis francs per un trajecte de tres minuts!) o amb vaixell, que surt del costat mateix del castell.

Excursió al Llac des Dix

Des de Lausana, una altra de les possibles sortides interessants és arribar-se fins al Llac des Dix.

Podeu sortir de la ciutat per la via ràpida, sense haver de vorejar tots els poblets que rodegen el llac Léman. Preneu la direcció de Vevey, Montreux, Villeneuve, etc. Gaudiu del trajecte: us heu endinsat per la zona del Valais i veureu com canvien paisatge i conreus. Passareu per boscos de muntanya que es va elevant a poc a poc i, entre el petits pobles, us oferiran el producte regional per excel·lència: l’albercoc. Entre els poblets que passareu, si teniu temps, el que ofereix una vista més curiosa i turística és Saint Maurice, però no us hi atureu gaire temps perquè encara cal avançar un bon trajecte fins a Sion, ciutat on comença l’ascensió.

Lentament, us anireu enfilant per paratges muntanyencs que comencen a pronosticar les vistes del cim. En fareu mil fotos, us voldreu endur amb vosaltres la puresa de la natura: els boscos són altíssims i densos, són un abric. I el cel és més blau.
Al bell mig de la pujada us espera una perla paisatgística: les piràmides d’Euseigne. És un paratge d’interès nacional que mostra una meravella de la naturalesa, unes construccions geològiques naturals que poden ressonar a Gaudí. Més que piràmides, són arcades descendents que semblen contraforts naturals polits per l’erosió de vent i de pluja i d’anys.

Des de les piràmides només quedaran unes corbes més per arribar a Vex, el municipi de referència més gran, que a més de permetre ubicar-vos en el camí, us donarà l’oportunitat de prendre un descans o per fer un dinar en un restaurant petit, amb terrassa davant la increïble Vall d’Hérens.
De Vex i de camí al següent poble, Hérémence (és bo tenir-lo com a referència per no errar el camí) gaudireu de la verdor embriagadora, però també us anirà envaïnt una sensació d’enveja (sana o no) a causa del camí de casetes sembrades en el gran mantell de gespa. Les personalitats més afortunades es fan construir una residència en aquests paratges privilegiats. Us ho imagineu, viure en un silenci absolut, en una casa de fusta i amb la meravella dels alps al balcó? Després d’això resultarà difícil tornar a la realitat, us ho asseguro.

A partir d’aquí, només us resta seguir les indicacions que porten a la Grande Dixence, és a dir, la gran presa. I el nom li fa justícia: és la presa més alta del món, gairebé la mateixa alçada de la Torre Eiffel. La quantitat de formigó és realment impressionat, no només per la magnitud sinó per la contenció que ha de suportar.
Podreu pujar al llac artificial gràcies a un telefèric que us conduirà directament sobre el dic. I paga la pena. El llac és sorprenent! Sorprèn el cabal, sorprèn la immensitat, sorprèn sobretot el color grisós de l’aigua que brolla abundosament del cor de la muntanya. És una aigua que emana de les muntayes que recullen les aigües de l’Arolla i el Zermatt.
No us quedeu parats. El llac es pot vorejar per un camí (uns cinc quilòmetres en total), molt fàcil de fer, que condueix a través galeries ploroses que travessen les muntanyes. Us sorprendran els salts d’aigua i quedareu hipnotitzats pels immensos prats. Si us arribeu al final del camí, la naturalesa us recompensarà ja que darrere el llac s’hi amaga una glacera protegida pels Alps.

Si us animeu a fer l’excursió, que d’entrada sembla senzilla, veureu com al final del dia us sentireu extasiats de natura, haureu format part de l’ànima de la muntanya i us sentireu absolutament revitalitzats.

Lausana

Lausana és una ciutat encantadora. És així de senzill: és una ciutat que t’embriaga, que t’atrapa, que t’agombola. Tant de dia com de nit, Lausana té encant.

La ciutat es troba a la riba del llac Léman i, a més, la travessen dos rius, la Vuachère i el Riolet; per tant és una ciutat creuada per diferents ponts, els quals li donen dos nivells de circulació. Això, que és una bona part de la gràcia de Lausana, també pot dificultar-vos la mobilitat si agafeu el cotxe, o sigui que una bona recomanació és fer-vos amb una guia de carrers, impresa o per a mòbil.

Dels ponts de Lausana, el que realment us impressionarà és el pont vell de la Plaça Europa, els arcs del qual estan perfectament aprofitats com restaurant-terrassa o pub nocturn.
De fet, veureu com la Plaça Europa és el centre neuràlgic de la ciutat, distribueix l’aglomerat de carrers al seu voltant. Us hi aturareu més d’una vegada a contemplar l’encertada suma de l’antigor del pont vell amb els edificis moderns racionalistes o els ascensors de vidre que permeten accedir als diferents nivells de la ciutat: des del nivell subterrani del metro, al nivell de la Plaça o al superior, del pont modern. Fixeu-vos-hi, sota el pont hi ha escrit el nom de la plaça amb llums de neó.

Al costat esquerre de la Plaça us trobareu amb el barri de Flon, un antic barri obrer, ple d’edificis i magatzems industrials reconvertits en centres comercials, pubs, discoteques i restaurants.
A bell mig, s’hi plantà un arbre ben especial, de fusta i metall, l’arbre de Flon, una escultura que contribueix a oferir ombres pels que volen gaudir d’un cafè o una bona conversa en plena llum del dia.
De nit, el barri de Flon és un dels punts amb més vida de la ciutat: s’omple de gent jove, s’hi gaudeix un bon ambient i els llums de neó li donen un aire retro i bohemi a la vegada.

Si accediu al nivell superior de la ciutat, hi trobareu el centre històric. A diferència de Ginebra, els carrers de Lausana sostenen l’impressionant pes de la història: la torre de vigilància medieval i les escales de fusta que condueixen al mirador, el qual ofereix una vista esplèndida de la ciutat, de l’entremat de carrerons i de teulades terroses amb les petites xemeneies.
I, sobretot, arribareu a l’espectacular catedral protestant de la ciutat. Entreu-hi, és una de les millors joies artístiques que trobareu a Suïssa. A banda de l’arquitectura gòtica d’espais immensos, trobareu una perla única: el portal est conserva impecablement les escultures i les pintures originals.

Sortint de la catedral, podeu fer cap a l’artèria comercial de la ciutat, el carrer de Bourg, on hi trobareu les botigues de moda, restaurants i, evidentment, rellotges. Tanmateix, és un carrer bonic, que descendeix a través d’un camí de llambordes a la plaça Sant François, la qual alberga l’església amb el mateix nom, amb una torre metàl·lica central. Tota la plaça està envoltada de porxos antics, gruixuts i emblanquinats, que donen un instant d’ombra i repòs.

Per tot plegat, no és d’estranyar que Lausana, tot i ser a escassos quilòmetres de Ginebra, tingui una gran capacitat d’atracció turística i, com gran part del país, estigui senyoriejada pels millors hotels de luxe. Tanmateix, per gaudir de la ciutat no és necessari en absolut deixar-se la cartera en l’hotel, simplement podeu perdre-us pels seus carrerons. Lausana és una ciutat amb encant!

Leysin, Château d’Oex i Gruyères

De Lausana cap a la següent ciutat, Berna, podeu aprofitar per fer una excursió fantàstica que us permetrà acabar d’assaborir el cantó del Valais i ja fer via pel cantó de Fribourg cap al següent destí.

Una de les imatges que ens poden recórrer la ment quan parlem de Suïssa són evidentment els Alps, però abans de fer la gran ascensió, una altra de les postals pròpies del país és la immensa catifa de verdor perfectament col·locada sobre el relleu prealpí. No és una exageració. El verd és hipnòtic a Suïssa i la vida dins de les casetes de fusta sembla més simple, més plàcida, més harmònica.
Per gaudir plenament d’aquest moment la proposta és senzilla: preneu el cotxe des de Lausana i torneu a agafar la via ràpida que condueix a Montreux, Villeneuve i fins a Aigle. A partir d’aquesta darrera ciutat començareu l’excursió que us portarà a conèixer la part de Leysin.

Leysin és una zona que pertany encara al cantó del Valais i que ofereix un paisatge excepcional. A poc a poc es van pujant les sinuoses corbes de muntanya que, a través del marc d’una finestreta del cotxe, van reportant increïbles postals: prats, pastura de vaques, casetes de fusta florides, un gorg quan menys l’esperes.
A banda de gaudir del trajecte amb el cotxe, una de les possibilitats que ofereix aquesta zona és pujar la Berneuse o el cim inferior, la Tour d’Ai, que ofereix una vista espectacular dels Alps, el llac i els Diablerets.

Seguint per la carretera, tindreu un bon recorregut de muntanya suau que us conduirà a una gran vall des d’on podeu divisar un poble preciós: Château d’Oex. No és res més que un altre poble de la Suïssa rural, però si us hi endinseu us semblarà exactament que participeu de la vida ordenada d’aquest país. La gent seu tranquil·lament i silenciosa mentre pren un cafè a les terrasses, els parcs infantils són plens, però sense excés, els carrers són nets, cada caseta té flors al balcó i un caminet de llambordes per travessar la catifa de gespa. La vida del poble transcorre plàcidament ignorant el tic-tac dels rellotges. Aquest és l’encant de Suïssa.

Per acabar la jornada, podeu enfilar novament el cotxe en direcció Gruyères, el poble que dóna nom al famós formatge de forats.
Gruyères és un petitíssim poble emmurallat i presidit per un castell. És preciós, sí; cal anar-hi, sí; però penseu que pel fet de ser un municipi tan conegut és extremadament turístic: és fet, pensat i viu de cara al turisme. Potser com un Poble Espanyol, però real. Els habitants, per increïble que sembli, no han abandonat les seves llars, malgrat que han perdut gairebé tota la intimitat. Suposem que és el preu a pagar pel modus vivendi que els ha sobrevingut.
A banda de les botiguetes de records, una darrere l’altra, que hi ha al llarg de la via principal, també hi ha altres curiositats a tenir en compte. En primer lloc, us trobareu amb una casa-museu singular: la casa de H.R Giger, que és el creador d’Alien i que és oriünd de Gruyères. Just davant, a més, hi trobareu un bar totalment ambientat amb l’aspecte d’aquesta criatura de la ciència-ficció. En podeu fer més o menys cas, això ja depèn de la subjectivitat de les aficions de cadascú.
En segon lloc, podeu entrar a visitar el castell que presideix la vila. És una visita que paga la pena, sobretot per les vistes que ofereix de tota la vall. Interiorment està més ben conservat (i amb més autenticitat) que el castell de Chillon i, a més, alberga una sèrie de mobiliari i exposicions interessants.
A la sortida del castell, podeu també prendre un repòs a la gespa del pati. És un luxe.

Amb això s’acaba la visita del dia, però encara us quedaran uns setanta quilòmetres fins a arribar a Berna, tot vorejant el llac de Gruyères per la via ràpida. Ara bé, aneu amb compte: enmig del trajecte l’aspecte de la carretera canviarà per complet; haureu entrat a la part germanòfona i, cartells i indicacions poden produir un xoc al viatger desacostumat.

Jungfrau i Interlaken

Una de les excursions més esperades per a qualsevol viatger que s’acosti a la Suïssa central és l’ascensió al Jungfrau.

El Jungfraujoch és el mirador més alt d’Europa, a 3454 metres d’alçada. Així doncs, és evident que el paisatge que us espera a l’arribada, i en els diversos miradors durant l’ascens, us deixaran glaçats.

Per pujar al Jungfraujoch teniu diverses opcions. Us recomanem que agafeu el tren des de la ciutat d’Interlaken, ja que el trajecte fins al cremallera és preciós i podreu gaudir del paisatge amb tota l’autonomia. Si seguiu aquesta opció, haureu de dirigir-vos a l’estació de la ciutat que trobareu perfectament indicada com a “Interlaken Ost”. Des d’allí, podreu comprar el bitllet complet que us deixarà al mirador del Jungfrau.
L’excursió val molt la pena, encara que certament és cara, uns 200 francs suïssos per persona (anada i tornada, és clar). Tot i així, si heu anat a Suïssa a veure paisatge, aquesta excursió us innundarà de naturalesa, us sentireu al cel i quedareu enfortits per la poderosa força de la muntanya.

Des d’Interlaken, heu de tenir present el joc de trens que us caldrà fer: en primer lloc, caldrà que aneu fins a l’estació de Lauterbrunnen on haureu de canviar de tren i haureu d’agafar aquell que us durà al Jungfraujoch via Wengen. Des de Lauterbrunnen, podreu gaudir d’un paisatge de muntanya ascendent de pura Suïssa, prats immensos amb pastura de vaques i imponents pics nevats que comencen a despuntar. El contrast dels colors il·lumina.
L’últim canvi de tren l’haureu de realitzar a l’estació de Kleine Scheidegg, que és des d’on prendreu el cremallera per fer l’ascensió al Jungfrau. Durant el trajecte fins al mirador, el tren passarà en gran part per diversos túnels que perforen les entranyes de la muntanya; per aquest motiu, el tren fa dues parades (Eigerwand i Eismeer), en dos miradors escarpats a la roca i que us permetran començar-vos a acostumar al paisatge que us espera al cim: la neu, la glacera i la imponenent muntanya.
El trajecte final amb el cremallera dura uns trenta minuts aproximadament, i està perfectament explicat en diversos idiomes.

A l’arribada al Jungfraujoch, veureu que tindreu un circuit turístic molt ben indicat. Primerament, entrareu al mirador des d’on podreu començar a fer les primeres fotos, seguidament hi ha diferents activitats, en què sobretot es rememoren els pioners a fer el cim, encapçalats per Adolf Guyer-Zellers el 1912. Els encarregats del museu del Jungfrau, han adaptat els passadissos de la muntanya amb diferents sales més o menys curioses: el més carrincló, una gran bola de vidre que inclou el paisatge més típic del país; i el més graciós, tot un palau de gel a l’interior de la roca. Finalment, encara, tindreu l’oportunitat de pujar a la terrassa del mirador des d’on, si teniu un bon dia podreu observar els pobles de la falda dels alps a la mida d’una maqueta, juntament amb tota la meravella de la serralada alpina. La vista és increïble. De cop, potser es posa a nevar, però així i tot, la sortida a l’exterior és una de les més espectaculars.
Ara bé, si pugeu fins al Jungfraujoch, i el temps us ho permet, no us quedeu únicament a la gran bola de vidre que fa de mirador. Una de les activitats proposades des del Jungfraujoch consisteix a sortir a l’exterior des d’on es poden fer acitvitas d’esport, com passejades en trineu i descens en tirolina; així com una excursió a peu, d’uns 45 minuts en ascens fins a la cabana, entre els pics Mönch i Eiger. És en aquesta excursió en què, a cada pas, solitari, us sentireu completament dins de la naturalesa. Realment val la pena i hi ha poca gent que s’animi a fer-la de manera que també us ajudarà a lliurar-vos una estona de la corrua de turistes (bàsicament japonesos).

Finalment, cal dir que al mirador del Jungfrau, trobareu cafeteria, restaurant i botigues de regals, o sigui que si us agafa desprevinguts, no us preocupeu per la subsistència.

En descendir del cim, podeu aprofitar per fer parada a Interlaken -qui sap si després de l’esforç us ve de gust animar-vos a tastar una fondue.

Com diu el seu nom, Interlaken és una ciutat que es troba justament entre dos llacs, el Brienzersee i el Thunersee, i que a més es troba just a la vall alpina de manera que des d’allà hom se sent plenament en una fortalesa natural. És un indret absolutament privilegiat per la naturalesa!
Tanmateix, caldrà que aneu previnguts a Interlaken. Malgrat que és un lloc privilegiat per la natura i que té racons interessants, com el carrer principal -ple de comerços- i el parc de la ciutat; també heu de saber que us trobareu inundats de turistes japonesos, fins i tot els cartells de botigues i restaurants estan escrits en japonès. I és que aquesta és una de les principals fonts d’ingressos del país: no us enganyeu, principalment el turisme que visita Suïssa és un turisme de luxe, disposat a gastar-se trenta mil euros en rellotges i allotjar-se en els hotels més cars del món, que també trobareu a Interlaken.

Us recomanem, doncs, que gaudiu del paisatge -de blanc i de verd-, dels llacs, de la pau i que us allunyeu al màxim del daurat i de les càmeres fotogràfiques d’alta definició acompanyades de crits de banzai i signes de la victòria.

Berna

Berna és una ciutat de conte. És una ciutat fascinant, antiga i plena de disseny, és una ciutat viva, ciutat de la gent corrent amunt i avall, amb una naturalesa desbordant al voltant, amb racons d’aigua arreu i, és clar, travessada per un riu, l’Aar.

L’artèria principal de la ciutat és la Spitalgasse, un carrer patrimoni de la UNESCO, en què dues galeries paral·leles de porxos salvaguarden els comerços i la calçada de llambordes, plena de fonts bernenses, figuratives i de colors llampants.
És curiós observar com cada botiga, als baixos dels edificis, té una portella que condueix al soterrani, que serveix de magatzem o fins i tot pot albergar altres espais comercials. És un carrer que desborda vida i activitat, en què els comerciants, tallers, oficines, etc., tothom treballa de cara al públic rere grans vidres que denoten claredat, ordre, feina impecable.
Com a curiositat, també és en aquest carrer on podreu trobar la casa museu d’Albert Einstein, on va viure el científic uns dos anys de la seva vida.
I a més, si hi aneu a parar a l’hora de dinar us adonareu que els bernesos tenen el costum -malgrat plogui- d’asseure’s a fer un mos ràpid als graons dels porxos, just davant de la seva feina, com un petit parèntesi ràpid simplement per carregar piles i tornar a la feina. Ara, el fet de sortir al carrer a menjar, reverteix en l’ambient del carrer, li dóna un encant tronat, i el converteix en un fet social, de trobada.

La Spitalgasse està presidida per la porta de la fortalesa de la ciutat, la qual conté la famosa torre del rellotge. De fet, tot el carrer està sembrat de rellotges preciosos a les torres, però la Zytgloggeturm (torre del rellotge) és una autèntica obra d’art i d’enginyeria que, a banda de mostrar les hores, també dóna la informació del dia de la setmana, mes, estació, signe del zodíac i que, a més, constitueix un gran punt d’atracció turística cada vegada que sona l’hora en punt (i repiquen les campanades arreu de la ciutat, fruit dels diferents rellotges impecablement puntuals) quan es desplega el carrussel de ninos.

Un altre dels punts imperdibles de Berna, és la visita a la Münsterplatz, és a dir la plaça de la catedral, un rectangle arquitectònic de llambordes que serveix de safata a la imponent catedral gòtica de la ciutat (1421).
No dubteu a d’entrar a fer una visita a l’església, és d’una arquitectura gòtica interessant, però sobretot pugeu a les torres de la catedral. Heu de comprar un tiquet de 5 francs per persona, però us permetrà accedir a un mirador privilegiat sobre tota la ciutat, com si la tinguéssiu dins d’una de les boles de vidre que tant agraden als suïssos. Veureu el transcurs del riu Aar, l’entremat de carrerons, terrats sorprenents i tot un mar de teulades vermelloses. És una fotografia que no us podeu perdre.
A més, durant la baixada per les escales, topareu amb el sistema de campanes que marca les hores als bernesos, cosa que també és interessant de veure.

Per acabar la visita a la ciutat, us recomanem que voregeu els carrers principals des dels carrers paral·lels per desfer-vos una mica del tràfec de la ciutat. Continuareu trobant tallers d’artistes i de dissenyadors oberts per fantàstics aparadors, porxos protectors i bicicletes abandonades en pilars. Una meravella. Aviat trobareu una desviació que comença a omplir-se de gent. Seguiu-los, de segur que us portaran a travessar l’Aar pel pont Nydegg i us conduiran al parc dels óssos.
L’ós és el símbol d’identitat de la ciutat, el trobareu arreu: en escultures, en fonts, en banderes, en les matrícules, en peluixos… Trobar-los en realitat, per molt ben acondicionats que sembla que estan, fa una mica de llàstima, però constitueix un dels punts turístics amb més atracció. Si no els tireu menjar ni els molesteu massa les llarguíssimes migdiades, podeu permetre-us la visita.

De segur que Berna inclou molts més secrets que no trobareu en aquest escàs article; el primer l’ambient que s’hi respira. Només podem dir que Berna ens va enamorar. Una de les sorpreses més grates de la volta ha estat descobrir-la. Us animem que la descobriu vosaltres mateixos i que us deixeu embruixar pel conte.

A partir d’aquest moment, hom pot deixar el cantó bernès i passar la resta del viatge a Zuric, des d’on pot fer els desplaçaments arreu del país o bé pot restar una nit més a Berna per passar l’endemà per la fantàstica ciutat de Lucerna, cosa que potser us seria el més convenient.

Lucerna

Si decidiu arribar-vos a Lucerna, la ciutat no us decebrà. Us espera una ciutat antiga i turísitica, sí, però amb una justa mesura, sense arribar a l’extrem d’Interlaken.

Lucerna és una ciutat, com no, travessada per un riu, el Reuss; un riu navegable que li dóna un estany propi enmig de la ciutat, cosa que fa les delícies dels turistes just sota la falda dels Alps.
Però, a més, li donà l’oportunitat de bastir sobre l’aigua els dos ponts antiquíssims, de fusta i geranis, custodiats per dues torres. En un d’ells a més, hi ha una capella interior. La imatge del pont, amb la torre i els geranis, és la fotografia més típica de la ciutat. Certament, quan un hi arriba, en queda bocabadat. És d’un encant senzill i antic, sobri i romàntic.

Els dos ponts són al bell mig de la ciutat i marquen el punt de referència.
Al costat dret del riu, una ciutat més moderna i funcional, hi trobareu l’estació de ferrocarrils, el museu de la ciutat, els edificis bancaris. Una ciutat corrent i ordenada, moderna i racionalista.
Al costat esquerre, hi trobareu els diferents punts d’interès del centre històric de la ciutat.
Els carrers laberíntics de la ciutat estan flanquejats d’antics edificis, decorats, escrostonats, amb grans teulades. Enmig de les placetes antigues, ple centre comercial, sempre un brollador refresca una mica l’ambient calorós d’una Lucerna de ple estiu.
Immergits en els carrers de Lucerna i vorejant el riu Reuss, deixeu-vos portar fins al temple. Una església, amb el cementiri annex, elegant i estilitzada, amb grans torres a l’entrada, just sobre l’escalinata. És bonica i sòbria, podeu accedir-hi i donar-vos un instant de repòs.

Just al costat esquerre de l’església, endinsats pels carrerons petits i tortuosos arribareu també a un gorg urbà guardat per l’estàtua en relleu del lleó, un monument a la confederació helvètica. És un racó bonic i força tranquil; podeu reposar i escoltar l’aigua i, si ho aconseguiu, fer-vos una foto silenciosa sense que tregui el cap un turista japonès. De debò, val la pena esperar-se uns instants per gaudir d’aquest raconet sense molèsties. Esteu advertits.

Si tornem al rovell de l’ou, enmig de carrerons, botigues i tràfec, podeu travessar la ciutat fins a l’altre cap de riu, on trobareu els salts d’aigua, unes petites preses artificials que regulen el cabal del riu i que donen un racó de sol i descans pels ciutadans de Lucerna. Hi trobareu bancs i seients per prendre un mos al més pur estil dels suïssos d’entre setmana, és a dir amb una carmanyola, un refresc i asseguts al ciment. I també mil restaurants, és clar. Tal i com estan els preus, però, jo em decantaria per l’opció local.

I finalment, per acabar una visita esplèndida a la ciutat, és obligat enfilar un camí d’alçada cap a la muralla de la ciutat, que us servirà d’un mirador de conte de tota la ciutat. Des de la muralla, us podeu permetre de pujar a les torres de guaita i fer el camí de ronda per sobre el mur.
Quan recordareu Lucerna, us encantarà tenir emmarcada una imatge des de les alçades de la ciutat, quan el sol es reflecteixi com un camí de plata sobre l’aigua i el mar sigui de carrers i de teulades roges.

Lucerna és una ciutat meravellosa -a despit de turistes i de centre comercial i de tràfec- no pot no agradar-vos, us seduirà.

Des de Lucerna, si us animeu, tocarà emprendre el camí cap a Zuric, la darrera ciutat on fareu nit per tal de visitar la part nord-est de Suïssa.

Rheinfall i Sankt Gallen

Si heu fet nit a Zuric, no pot faltar una excursió a les Rheinfall, les cascades del Rin.

Les cascades del Rin les trobareu prop de la localitat de Neuhausen, 52 quilòmetres al nord de Zuric. Per arribar-hi, no patiu, la carretera està plena d’indicacions que no us deixaran perdre. Prenent la via ràpida, doncs, no us farà cap falta entrar a cap ciutat; simplement seguir les indicacions i aparcar. Si arribeu d’hora, podreu triar, però penseu que, com a lloc turístic, s’omple de seguida.

Al parc del Rheinfall -cal pagar per accedir-hi- trobareu un circuit integrat en la naturalesa, ple de miradors en què es podran observar des de tots els angles les abundoses aigües del Rin, amb una amplada de 150 metres, una alçada del salt de 23 i una profunditat de 13 metres. Res a veure, és clar, amb els rius a què estem avesats a la Mediterrània.

Les cascades del Rin són un altre racó de Suïssa del qual únicament pots meravellar-te de la força de la naturalesa. La potència és tan espectacular que l’home es torna minúscul.

Una de les possibilitats que s’ofereixen als visitants és fer un passeig amb embarcació -fora de les cascades, esclar. Hi ha diverses opcions -cadascuna amb un preu: podeu prendre la barca per travessar el riu a la riba esquerra, on podeu emprendre un passeig que us permetrà vorejar el riu; o bé, a més hi podeu afegir un petit transbord, amb una barca més petita i especialitzada, que us conduirà a les roques, úniques supervivents enmig de la força desfermada de l’aigua. Gràcies a aquest mirador natural, us trobareu al bell mig de la cascada.

Certament, les cascades del Rin seran un record meravellós de Suïssa. No us el perdeu.

Aprofitant que sou a Neuhausen, podeu arribar-vos fins a un altre racó del país, la Suïssa oriental, i la seva capital, Sankt Gallen. Són uns setanta-cinc quilòmetres, però la ciutat us oferirà un paisatge que trencarà amb tot el que heu vist fins aleshores: acostar-se a Àustria i a Alemanya, canvia plenament la percepció del paisatge i l’arquitectura urbanística.

Sorprenendran les façanes, a l’alemanya, que combinen les bigues de fusta amb les parets, pintades de diferents colors llampants, i amb tribunes de vidre, extremadament decorades, que sobresurten de l’edifici com si convidessin a participar de la vida de les cases, o dels carrers.

Els carrerons de Sankt Gallen us conduiran a l’enorme catedral barroca de la ciutat, amb dues torres gegantines orientades al nord, tot i que l’entrada és al costat est. El barroc és elevat a la màxima expressió en aquest temple: tribunes de fusta recarregades, columnes, badoquins, sostre pintat a l’extrem fins i tot amb volum… No us penedireu de la visita i, si us ve de gust, podeu dinar al parc de la catedral, per exemple un bratsburg amb un panet; això sí, al mode suís, compaginant una mossegada de salsitxa amb una mossegada de pa. No intenteu el mètode hot-dog, que no és pràcticament viable.

A banda del pati de la catedral, també podreu acabar la tarda passejant pels carrerons comercials de la ciutat. Si esteu cansats, serà hora de reprendre el camí cap a Zuric, en teniu per una horeta i mitja de cotxe.
Si teniu energia, encara, podreu acabar el dia fent una volta pel centre de Zuric i visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat.

Zuric

Zuric és una ciutat europea moderna, de caràcter totalment alemany, pràctica i racionalista; amb un centre històric potent -potser excessivament explotat per botigues i turisme- i amb barris més heterogenis i multiculturals, com el Langstasse.

El centre de Zuric està dominat pel llac, Zurichsee, des d’on podreu anar resseguint els punts d’interès, que es concentren en aquesta part de la ciutat.
Des de l’estació de ferrocarrils, enorme i grisa, plena de gent amunt i avall; deixeu-vos endur pels carrers de Zuric.
Primer de tot passareu per davant del Cabaret Voltaire, el lloc emblemàtic en què es va produir el naixement del moviment Dadà; i us arribareu fins a la Fraumünster, amb una agulla metàl·lica i, encara més enllà, cap a la Grossmünster, la catedral principal de la ciutat, també custodiada per dues torres enormes. Entreu a la catedral i, sobretot, meravelleu-vos dels excel·lents vitralls que realitzà l’artista Marc Chagall, podeu seure i observar-los detingudament, valen la pena.
Abans de creuar el riu, encara trobareu un altre dels punts emblemàtics de Zuric, l’Ajuntament de la ciutat, que es troba plenament sobre l’aigua del llac. Com Chillon, sembla un edifici que floti sobre les aigües.

Finalment, podeu retornar per la riba dreta del llac, en què trobareu una part més moderna, amb botigues de luxe i que us retornaran cap al punt de partida.

Murten (Morat)

Si us lleveu a Zuric i la vostra intenció és marxar del país, podeu aprofitar el trajecte per carretera per fer una altra visita cultural, fora de les grans ciutats.
Murten, o Morat en francès -tot i que és un poble germanòfon, es troba just a la frontera lingüística – és un petit poble pintoresc, emmurallat, un reducte de pescadors a la vora del llac homònim, que ha quedat petrificat en el temps.
Murten fou escenari d’una antiga batalla contra els francesos al segle XV que avui encara és símbol de la resistència helvètica davant les invasions.

És un poble bonic i elevat, probablement més de segones residències que d’habitants habituals, s’organitza a partir d’un carrer principal ple de comerços i restaurants, amb fonts cristal·lines i amb racons florits. I uns carrers paral·lels que rebel·len l’essència ancestral del poble.
El més interessant, però, és pujar “les escaliers des rémparts” per pujar a la muralla i recórrer el poble des d’un nivell superior. Des de la muralla i les torres, hom pot gaudir d’un paisatge immens i canviant, ens trobem en la part sud-oest i veureu que, enmig de verds prats, es poden veure, remarcats, els camps daurats de cereal.

Murten és una bona manera d’acomiadar-nos del país, us trobareu a uns 50 quilòmetres de la frontera i, si aneu amb temps, podreu arribar a dormir a casa. Això sí, prepareu-vos per un trajecte llarg -agafeu la sortida que passarà pel túnel del Montblanc i enfileu l’A-9, que l’haureu de fer sencera- i esgotador, pareu a les nombroses àrees de serveis que ofereix França i descanseu a temps.

4 Responses to Guia d’un viatge a Suïssa      

  1. Sílvia says:

    Espectacular! Quin gran viatge i unes fotografies fantàstiques. La panoràmica de les cascades del Rin és genial. Una crònica que fa venir moltes ganes de visitar tots aquests racons.

  2. Ignasi Gonzàlez says:

    Ens ha encantat el relat del teu viatge i, per damunt de tot, la precisió de les teves recomanacions. Aquest estiu gaudirem de posar en pràctica allò que ens ofereixes. Molt agraïts.

  3. joaquim puig says:

    El viatge espectacular, es clar, peró me l’has venut. Tinc ganes d’anar-hi. Es mes, hi vaig.

    El 2014 agafo el cotxe i la dona i em vaig a suissa. Una pregunta que ja me la penso…. tot és molt mes car o és un mite una mica exagerat ? Em refereixo a l’allotjament, menjar, benzina…… Rel.lotges no en penso comprar cap. Ni penso portar diners ( que no tinc ).

    Quim. jpuigvic@gmail.com

    Una salutació i felicitats per la teva página.

    • Hola Joaquim,

      Jo recomano anar-hi en cotxe per dos motius. El primer es que Suïssa està a unes 8 hores de cotxe de Catalunya, és a dir, no és molt exagerat i es suportable si fas algun descans per França. Això si, el combustible a frança és car i a Suïssa molt car, uns 1.8€/litre el Diessel crec recordar. Per tant, val la pena omplir el dipòsit a la Junquera i no apretar gaire l’accelerador. El segon motiu és que Suïssa és força petita i el transport és car, per tant, anar de ciutat en ciutat amb el cotxe és un encert molt gran ;)

      Referent als preus puc confirmar que sí, allà tot és molt car. A Catalunya podem comprar un fuet o xoriço per 2 o 3 euros, i allà el més barat no baixa dels 8 euros. Dos cafès amb llet al centre de Zurich et poden costar 7 euros per la part baixa. Nosaltres vam anar en hotels senzills, ens feiam el menjar (algun sopar a fora tel pots permetre de tant en quan). Això si, no vam escatimar en pagar el cremallera i altres llocs d’interés popular, ja que si hi vas cal aprofitar-ho.

      Recorda que allà no empren l’Euro, per tant, utilitza sempre que puguis la targeta i porta a sobre sempre diners en metàl·lic per si tens alguna sorpresa. Espero et serveixi d’ajuda, i m’alegro que t’hagi agradat el post :)

      Salutacions!

Leave a Reply to Ignasi Gonzàlez Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>