Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

head_ruta_coves_de_mura
Catalunya: Ruta de les coves de Mura

En aquest post vull explicar una fantàstica ruta a peu que hi ha pels boscosos terrenys de la comarca del Bages. És una caminada curta i senzilla que podeu fer tranquil·lament un avorrit matí de dissabte o diumenge. La ruta comença al pintoresc i desconegut poble de Mura, situat al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental. Mura és una de les principals portes d’entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

A Mura hi viuen aproximadament uns 227 muratans i muratanes, i és, juntament amb els petits municipis de Talamanca i Rocafort, un dels tres poblets perduts entre els extensos boscos del Bages. Abans de començar el viatge és important conèixer una popular dita de la zona que diu Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort.

Per arribar a Mura caldrà abans fer una petita aventura de 13 kilòmetres en cotxe des del Pont de Vilomara (a prop de Manresa), a partir del qual farem immersió en terreny boscós a través d’una carretera asfaltada que cada cop s’anirà fent més estreta i més plena de corbes. És recomanable sortir de casa amb una bona dosi de paciència i Biodramines.

Quan el cos comença a experimentar preocupants símptomes de mareig aleshores sabem que estem a punt d’arribar a Rocafort, i en aquest punt ja estarem completament envoltats de bosc i la cobertura del mòbil escassejarà. Al fantàstic poble de Rocafort s’hi pot parar a fer un beure, menjar o simplement fer-hi una volta, però en realitat hi parareu per descansar i deixar passar el mareig. No us encanteu gaire ja que estareu a la meitat del viatge i encara us quedaran 6 kilòmetres més. Creuareu Rocafort i abandonareu la carretera asfaltada per entrar en una mena de camí estret fet de ciment i amb un fort pendent descendent que us farà creure que us heu equivocat de sortida. No us enganyeu, el camí és el correcte i segueix així de dolent fins arribar a l’encantador poblet de Mura.

Només entrar a Mura trobareu diverses zones d’aparcament habilitades per satisfer tant els pixapins com els residents, així doncs pel cotxe no hi ha problema. El poble forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l’interès de l’entorn i de les possibilitats que ofereix l’immediat parc natural. Així doncs, abans de començar la ruta a peu és molt recomanable primer fer una passejada pels carrerons del poble i prendre un cafè a l’aire lliure a qualsevol dels acollidors establiments.

Ràpidament observareu que al poble hi regna la tranquil·litat i el silenci.

Un cop relaxats ja podreu començar la ruta a peu. Creuareu el riu i començareu a entrar a la zona boscosa. Tot el recorregut està adientment senyalitzat, no té pèrdua. En aquest paissatge queda palesa l’activitat de la fauna animal al llarg del recorregut, d’aquesta manera veureu amb freqüència caus de conill i petjades de porc senglar, així com nius de fusta que han penjat els ciutadants de Mura.

La vegetació que trobareu és la pròpia d’aquesta zona de Catalunya, es a dir, alzina i pi en abundància, encara que també és normal la presència de molsa en zones fresques i arbustos mediterranis com el romaní o la farigola en zones més àrides.

El tret característic d’aquesta zona és el peculiar tipus de terreny. Es tracta d’un terreny molt rocós i argilós, amb una forta presència de còdols i conglomerat de petits còdols i fang assecat. Observareu amb facilitat com aquest impressionant paissatge s’ha anat format clarament per l’erosió provocada per l’aigua i el vent al llarg dels segles. Alguns, fins hi tot, detectareu els nombrosos paralel·lismes amb el característic terreny del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, situat a poques desenes de quilòmetres d’aquest lloc.

Les formes arrodonides de les pedres i de les roques no us deixaran indiferents. Tampoc ho faran les nombroses banyeres naturals fruit del pas imparable de l’aigua (dels torrents i rierols) per les proximitats de les enormes roques situades al llarg d’aquest trajecte. En alguns moments creureu estar caminant sobre d’un terreny lunar.

Després de l’ascens inicial del recorregut arribareu a les coves de Mura. En aquest punt us endureu una decepció en veure que l’accés a les coves està tancat per una porta amb candau i barrots. Segurament el municipi de Mura les manté tancades per evitar que els turistes ho omplin de deixalles o en facin un ús inadequat. En qualsevol cas a l’entrada de les coves hi ha dues fileres de seients coverts per parets. Aquest és un bon moment per treure els entrepans, menjar i omplir l’estómac abans de continuar el trajecte.

Seguireu pujant fins arribar a la part més alta de la ruta. En aquesta part del recorregut la vegetació escasseja força i caminareu entre petits boscos secs envoltats d’alzines i unes fantàstiques vistes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac des d’aquesta posició privilegiada. L’abundància de còdols us tindrà entretinguts una bona estona mentre cerqueu l’esfera perfecta. Ràpidament veureu el cim del Puig Andreu, situat entre Puigbó i el Collet Roig. La imponent muntanya de Montserrat es deixarà veure sempre desde la llunyania.

Poc després de veure el cim de Puig Andreu veureu el Montcau, el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1056m d’altitud. El Montcau és un cim molt característic d’aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge, tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica.

Just abans de començar el descens arribareu a un terreny pla amb unes espectaculars vistes de 360 graus on podreu veure la comarca, el petit poble de Mura i fins i tot els Pirineus si el clima ho permet.

Tot just començar el descens us trobareu la font del Cargol. Es tracta d’una font temporal, de manera que no us extranyeu si no hi veieu rajar aigua. En aquest punt del trajecte tindreu l’oportunitat de veure els penya-segats que amaga la muntanya que estem abandonant. No podreu evitar tornar a treure la càmera de fotos de la butxaca.

Durant el descens arribareu al Cargol, també conegut per Castellot o Turó de les onze hores. El Cargol és un curiós rocam que s’aixeca sobre la carena que separa els torrents del Reixac (oest) i la Font Freda (Est), per on passa l’antic camí Raló de Mura. A tota aquesta zona del recorregut hi predomina el sediment argilós.

Ja esteu a la recta final de la ruta i començareu a veure Mura des d’una de les millors perspectives del territori. Aquesta serà l’última oportunitat que tindreu per fer les últimes fotos de record d’aquest pintoresc paisatge de la Catalunya central.

One Response to Catalunya: Ruta de les coves de Mura

  1. Espero que hagi gaudit de l’excursió de Mura i el seus voltants. M’ha agradat molt la crònica que ha fet de tota l’excursió. I bon reportatge fotogràfic. Es nota que van agafar un bon dia.

    El tema coves de Mura, com ja ha dit, estan tancades a causa de la gent que no té respecte per l’entorn. Antigament, es lliurava la clau, i així la gent les podia visitar individualment. Com que les van fer malbé, i les van deixar plenes de pintades, es va decidir que a partir d’ara s’hauria d’anar amb guia.

    P.D. Molt maca la foto del Toc (el gos) com a part de Mura. És el rei del poble.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>