Albert Nadal Garriga Observacions d'un Lleidatà Cerverí. Enginyer informàtic. Emprenedor idealista. Catalanista enfeinat.

bunquers_martinet_montella
Catalunya: Búnquers de Martinet i Montellà

L’escriptura d’aquest post coincideix pràcticament amb el 75è aniversari dels bombardejos feixistes sobre Barcelona el 17 de Març de 1938. Remarco aquesta tragèdia històrica ja que vull parlar dels búnquers que la dictadura franquista va ordenar cronstruir durant la dècada després de finalitzar la gerra civil espanyola. Molts d’aquests búnquers foren construïts al Pirineu català, concretament a la comarca de la Cerdanya. Actualment es poden visitar amb l’ajut d’un guia als afores del municipi de Martinet i Montellà. A continuació us explicaré detalladament aquesta interessant visita i una mica de la història que hi ha al darrere.

A les darreries de la segona Guerra Mundial l’excèrcit espanyol va començar a contruir una impressionant línia fortificada al llarg dels Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc. En un context internacional hostil contra els règims feixistes, la dictadura de Franco temia una hipotètica invasió de les forces aliades. Per això va realitzar una obra de gran envergadura -difícil de suportar en un país devastat encara per la recent guerra civil- que constava de prop de 10.000 búnquers. Una línia fortificada similar a les que les principals potències havien construït per defensar les seves fronteres, com el mateix Mussolini va fer als Alps o bé com els francesos, amb la línia Maginot per protegir la frontera directa amb Alemanya.

Quatre dels cent seixanta-nou grups de búnquers que conformen tota la línia fortificada es troben a la comarca de la Cerdanya. Construir un búnquer costava al voltant de 10 mil pessetes, en aquella època una quantitat desorbitada. Però aquestes obres faraòniques eren completament inútils, ja que responien únicament a l’estat de paranoia que vivia l’empobrida Espanya feixista de la postguerra. Els terrenys on foren construïts eren propietat dels pagesos de la zona, per la qual cosa l’exèrcit franquista va ordenar-ne l’expropiació sense oferir cap mena de compensació i explicació. En aquests búnquers s’hi destinaren principalment soldats de lleva, és a dir, soldats que feien el servei militar obligatori.

Els búnquers estan fets de ciment armat i foren l’evolució de les conegudes trinxeres que tant s’utilitzaren durant la primera Guerra Mundial. La paranoia militar de l’exèrcit feixista era fruit del temor a la victòria dels aliats, que podria desencadenar una ofensiva contra el règim de Franco i l’aparició dels rebels guerrillers Maquis als Pirineus catalans. Amb l’adveniment de la guerra freda i la fallida operació “reconquesta”, però, aquests búnquers esdevenen una inversió en defensa totalment infructuosa.

Les estretes finestres dels búnquers s’anomenen espitlleres i es recobriren de fusta per evitar que les bales poguessin rebotar en impactar amb el formigó. Alguns búnquers arriben a fer més de 300 metres de llargada i estan formats per diverses galeries i nius de metralladores. Actualment aquestes instal·lacions bèl·liques estan completament desfasades, però a la seva època estaven considerades molt sofisticades i situades en una posició privilegiada a prop de Martinet i la Seu d’Urgell, que permetia controlar tant passos principals com passos secundaris importants de la zona. Al municipi de Mussa l’exèrcit espanyol hi tenia instal·lacions bèl·liques amb equips d’antiaeris.

Els túnels subterranis dels búnquers es construïren dins de les roques de pissarra a base de pic i pala, sense utilitzar cap mena d’explosiu per evitar ensorraments. Per fer possible la construcció d’aquests sofisticats túnels subterranis portaren miners gallecs, asturians i aragonesos. Tot i que molts dels militars que hi destinaren eren de Salamanca. Els nius de metralladora s’instal·laren principalment per defensar diferents punts d’artilleria que contenien canons de gran calibre. Les galeries disposaven de dipòsits d’aigua que, entre altres coses, tenien la finalitat de refrigerar les metralladores (que mai foren utilitzades).

Les galeries subterrànies, fetes a base de formigó, són força estretes i baixes. Bona part de les galeries estan construïdes dins de roca massissa, és a dir, trams sense recobriment de formigó, de manera que les goteres i la humitat en són una de les principals característiques. Les galeries es troben a uns metres sota terra, per la qual cosa cal caminar per aquestes instal·lacions amb llanternes i aprofitar el escassos punts de llum que ofereixen les bombetes que s’hi poden trobar.

Als punts terminals de cada galeria hi trobem nius de metralladora i petits accessos a l’exterior on s’hi observen algunes excavacions a les parets. Aquestes excavacions permetien als soldats enfilar-se i agafar impuls per tal de, amb mig cos a l’exterior, llançar les granades a una distància considerable -on es podria situar un suposat enemic. Als nius de metralladora hi caben dues o tres persones assegudes, o quasi aixecades, com a molt. La munició es guarda en petits forats rectangulars fets expressament a les parets.

Els búnquers i nius de metralladora envolten els punts d’artilleria, construïts també sota terra. Els punts d’artilleria foren construïts per posar-hi l’armament pesat amb el qual podien efectuar atacs de llarga distància a tota la vall. Aquests punts, que foren també construïts a base de formigó, es recobrien amb sacs de sorra que es penjaven a les parets per talt d’esmorteïr el soroll provocat pels dispars de projectils. Un soldat s’encarregava de mantenir comunicació permament per ràdio amb altres equips de control per tal de rebre les coordenades dels punts que s’havien d’atacar.

Al llarg dels anys, aquests búnquers foren abandonats per l’exèrcit en diverses ocasions. Durant el seu abandonament foren reutilitzats per narcotraficants o pagesos que decidiren recuperar aquells terrenys dels quals foren desterrats per l’exèrcit feixista. Durant els anys 70 i 80 els militars van decidir tornar a utilitzar i reactivar aquestes instal·lacions sense donar cap mena d’explicació, ningú ha sabut mai el perquè d’aquesta operació. Finalment, a l’any 1986 foren abandonades definitivament.

Actualment aquests búnquers es poden visitar amb la companyia d’un guia que us explicarà detalladament cada racó de les instal·lacions visitables i museïtzades i tot el rerafons històric. Podreu comprar l’entrada a les oficines que trobareu allí mateix, on us oferiran un casc i una llanterna que dureu al llarg de la ruta. És una petita excursió que transformarà un avorrit matí de diumenge i que, personalment, recomano enormement.

One Response to Catalunya: Búnquers de Martinet i Montellà

  1. sargantana says:

    De la mateixa manera que per l’onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>